20.3.09

Canal de l'Ordiguer. Cadí.

Canal de l'Ordiguer. Cadí.
400m, 45º.
Material: el típic d'hivern.

Doncs aprofitant un divendres sense pràctiques, he proposat al meu amic Xavi si vol venir a pujar el Cadí, i així provar el que és una sortida hivernal de debó.
La proposta amaga un objectiu ben clar per a mi, encara que soni a utòpic: recuperar les ulleres perdudes el Diumenge anterior. L'excursió serà, doncs, una d'aquelles exploracions (dignes dels geògrafs històrics) on un equip va a la cerca d'algun tresor perdut (com la càmara de fotos del Mallory a l'Everest)...
El Pol, que s'ha quedat despenjat d'una excursió al Pedraforca, se'ns ajunta a darrera hora.
Sortim el Dijous a la nit, havent sopat, i arribem a Estana a mitjanit. Dormim al paller i ens despertem Divendres a les 6:00h.

El Sol ja ha sortit i el dia es presenta ben maco, esperem que sigui veritat i no patim el vent gelat típic de les canals...

Avancem pel camí de Prat de Cadí, on comprovo el desgel que ha tingut lloc durant la setmana. Sembla que aviat quedarà poca neu, però comfiem en les grans reserves que, racionalment, sabem que hi ha al Cadí.
La temperatura, però, ja és primaveral, i aviat ens parem a treure'ns roba.

Ja som a Prat de Cadí. Fem una paradeta per a posar-nos els grampons, picar alguna galeta i reconèixer la paret N, que impressiona als meus companys al ser el primer cop que la pujaran.
La meva idea és pujar una canal fàcil i ràpida, tant per a assegurar-me que el Xavi i el Pol no patiran, com per a tenir temps de buscar les ulleres un cop a dalt. La proposta és la Canal de Cristall.

Comencem l'aproximació i tant aviat ens trobem al peu de la Roca de l'Ordiguer parem per a reposar forces i abrigar-nos, doncs ara entrarem en zona d'ombra... Veiem una cordada que puja laboriosament per la canal de l'Ordiguer.

Els meus amics, que s'havien impressionat amb la visió de les canals, ara no ho semblen tant, i això que no ens trobem sota la Canal del Cristall, sinó just sota la de l'Ordiguer. El fet que el bloc encaixat estigui totalment cobert de neu fa que l'ascensió per aquesta no es vegi tant dificil.
Aprofito aquest comentari mentre comencem a pujar, i és així com les meves passes es dirigeixen inexorablement cap a aquesta darrera...
Ells ho accepten de bon gust, un cop han vist que una canal al Cadí no és cap Nord de l'Eiger ni cap cosa per l'estil.

Un cop refrescades les diferents tècniques de piolet i grampons, inclòs una mica d'autodetenció, anem pujant per la canal.
Poc a poc, però sense encantar-nos massa, ja que unes pedres molt dolentes es decideixen a practicar la caiguda lliure mentre nosaltres estem fent turisme per allà...

Aviat arribarem a la bifurcació, i després de comprovar que la neu a la sortida de l'esquerra no només està ben consolidada, sinó que hi ha una bona traça oberta, ens decidim a sortir per aquesta.

Unes darreres passes, amb sortida de 60º inclosa i una mica de vent típic del Cadí, i ja som a la carena.

Ja ens toca el Sol i ara divisem tota la serra amb claredat, doncs el dia és molt clar i ens regala unes bones vistes. També veiem bona part del Pirineu, i fins i tot Montserrat.

La tasca és acostar-se tant ràpid com puguem al Pic del Migdia, on hi ha unes probabilitats de trobar les meves ulleres. Si allà no hi son, hauré de destrepar fins el coll de sortida de la canal de l'Àliga (allà on s'ajunta amb la sortida de la d'Estana) i provar sort al lloc on vam reposar.

Arribo al cim, i inmediatament (mentre arriben els meus companys) em poso a buscar les ulleres, que, miraculosament, ¡¡estan al terra, al costat de la creu!! Que content que em poso, i el Xavi arriba just en el moment en que estic pegant salts d'alegria!!! El Pol no s'ho acaba de creure. No m'extranya, tothom a qui li he explicat creu que és com trobar una agulla en un paller!!
Guardo les ulleres dins la funda, i aquesta dins la motxilla, com un tresor preuadíssim.
Fem algunes fotos, dinem, bevem, i marxem, que el dia va avançant i tampoc no volem arribar molt tard.

Ara toca baixar, i per això ens dirigim a la Canal de Cristall. Al principi la baixada espanta els meus companys, però ben aviat veuen que és més impressionant que dificil. Això sí, cal estar ben atents perquè una caiguda podria ser molt perillosa... Per sort la neu no està pastosa, i podem clavar bé els grampons.

Un parell d'horetes més tard (el Pol es para constantment a fer fotos) ja som a Estana. Anem al Bar a posar la piada, a dir que ja hem trobat les ulleres (al.lucinen), i jo em regalo un plat de xai a la brasa, amb les seves patatetes fregides i tot, i una gerra de clara ben fresqueta.
Un cop ja tenim el ventre ben a gust, ens despedim de la N del Cadí i anem baixant cap a Barcelona, que la tarda ja comença a avançar...

Ascensió realitzada per Xavi Gallach, Xavi Bach i Pol Martínez.
Fotografies realitzades i cedides gentilment per Pol Martínez.

15.3.09

Canal de l'Àliga. Cadí.

Canal de l'Àliga. Cadí.
400m, MD, 65/85º. Equipament: 3 claus, 2 Rs.
Material: específic pel gel, claus, algun friend petit.

Doncs després de la rajada general a conseqüència de l'alt risc d'allaus (4) a Aspe, i gràcies a una complicada maniobra improvitzada dissabte al migdia per no quedar-se sense activitat hivernal, decidim anar al Cadí, on un ocellet ens ha informat que les condicions son perfectes a la Canal de l'Àliga: tots els ressalts de mixte estan coberts de gel.
El Marc, l'Edi i jo agafem els trastos i pugem a Estana, sopem i anem a dormir al paller.

A les 4:00h del Diumenge sona el despertador. Ens vestim i esmorzem ràpid, i comencem a caminar. Son les 5:20h quan deixem el pàrquing en direcció a Prat de Cadí.
Primer inconvenient: m'he oblidat la corda al cotxe, o sigui que només tenim una corda de 9mm... Ens replantegem la situació, l'Edi ens proposa dividir-nos: ell farà una altra canal més assequible (diu que de fet venia a estirar les cames, i que ja ha fet la canal de l'Àliga) i el Marc i jo continuarem amb el pla previst.

Al cap d'una estona arribem, no sense poc esforç, a peu de canal. Aviat ens posem a la feina: ens equipem i comencem a escalar. El primer pas el comença el Marc: és un ressalt de gel d'uns 5 o 6 metres, on no cal posar res. Un cop superat, això si, hi ha una reunió.

Arribo a la reunió i fem el relleu: ara sóc jo qui tira. Anem en ensemble per la pala fins passar la bifurcació, i arribar a l'entrada del segon ressalt, que ara està cobert de gel i amb molt bona pinta. Muntem una reunió amb un clau i un piolet, i començo a escalar.

El ressalt te uns 10m de neu dura i gel, protegits per 3 claus i 1 cordino col.locats a la roca que trobem els anys que no neva tant.

La sortida és bastant tècnica, amb un pas ben vertical on he de pujar peus a tope mentre m'agafo a la roca de la paret esquerra amb una ma i clavo el piolet a la dreta amb l'altre.
Un cop superat el pas munto una reunió a la paret esquerra de la canal amb un piolet i un clau (he intentat posar un friend, però quasi provoca el trencament d'una llastra i prefereixo no temptar la sort).

En aquest punt, un cop el Marc ha arribat a la R, continuem en ensemble perseguits per 4 francesos que ens adelanten sense pensar-s'ho, regalant-nos tot un seguit de pedretes i trossets de gel que van arrencant a mida que avancen per la canal a pas de bulldozer...


Arribem al segon ressalt de gel, que supera el Marc sense dificultats remarcables. A la dreta de la sortida hi troba una reunió.

Ens dona la sensació d'estar a la sortida de la canal, però encara ens queda avançar fins al collet i pujar el darrer tram, rocós.


Tornem a avançar en ensemble fins arribar al collet, on hi ha un tros de pedra sense neu. Aprofitem per a esmorzar sense mullar-nos el cul, i de pas discutim una miqueta sobre la Teoria de la Relativitat. Grans qüestions que sorgeixen a la muntanya...

Ens posem en marxa i ens encarem a un flanqueig per neu, intentant sortejar el màxim de roca com ens sigui possible. El resultat és una pala de neu pasta (a aquestes hores ja fa caloreta) que ens ho posa molt dificil per avançar, amb l'inconvenient de tenir un bon pati als nostres peus: ja hem vist com lliscava un bon tros de neu que hem fet caure amb la bota al passar-hi...

I la pala ens du directes al cim de Costa Cabirolera (2.604m), alguna cosa havia de tenir de bona!
Fem les fotos, diem "què maco" és tot (es veu el més enllà) i comencem el descens, que farem per la Canal del Cristall.
Quan arribem al collet on s'agafa la canal hi ha un extens grup de francesos menjant i relaxant-se al Sol, semblen esperar el moment més adient per a llençar-se canal avall.

Horror!!!! A mitja canal he descobert que he perdut les ulleres!!! Sens dubte, en alguna de les parades (al cim o al collet de sortida de la canal). En qualsevol cas és massa tard per a fer marxa enrera, o sigui que continuem la baixada, jo maleïnt aquest "accident".
Poc després arribarem a Prat de Cadí (després d'enfonsar-nos unes quantes vegades gràcies a aquesta neu tant tova, típica de la primavera), i en un tres i no res arribem a Estana, on l'Edi ja ha arribat, encara que no el veiem: està escoltant els diferents xiuxiueigs que fan els ocells que hi ha als voltants.
Recollim els trastos i anem al bar a recuperar "forces", i poc després iniciem el retorn de Barcelona, jo una mica trist per haver perdut les ulleres...

(però aquesta història no acaba aqui, aviat continuarà...)


Ascensió realitzada per Xavi Gallach i Marc Fonoll, i seguida d'aprop per Edi.