28.2.09

Pessons (2.864m)

Pic de Pessons, 2.864m. Andorra.
Ascens pel Corredor nord (Canal Amagada). 200m, 45º-60º.
Descens en esquís per la Canal dels Isards.
Material: 2 piolets, corda, 1 àncora de neu.



Doncs aquest finde hi ha sortida SAME. La idea és fer alguna canal al pic de Pessons. Jo, que tinc moltes ganes de fer neu i gel, venia disposat a fer alguna cosa "freda", però amb les temperatures que anuncien, bastant més altes a les que caldria per a mantenir en bones condicions el gel, canvio els piolets tracció per esquís: pujarem per una canal tècnica, però sense passos complicats, i baixarem esquiant per una altre. No seré l'únic, doncs donat que és aconsellable fer l'aproximació amb raquetes o esquís, la Cristina s'uneix a la idea de la baixada en esquís. Tots els demés aniran amb raquetes.

Divendres al migdia quedem per a pujar a Grau Roig, allà hi arribem ja de nit, i ens acomodem al porxo del Cubil, on dormim unes poques hores.

Dissabte a les 4:00h AM sona el despertador (When the clock says "it's time to go..."). Fem un te ràpid i ens vestim i equipem ràpidament (per ser més concrets, a "velocitat SAME", o sigui: més lents del que seria desitjable). Poc després, i encara de nit, ja estem tots de camí cap al pic de Pessons.

Després d'una visita turística a les pistes negres de Grau Roig (doncs ens equivoquem i anem a parar sota el Montmalús) baixem fins al llac de Pessons i ens posem en marxa cap al nostre objectiu, que ja comença a deixar veure la seva silueta. Així comencem a remuntar la vall.

Un parell d'hores més tard, i després de seguir les traces de les motos de neu que fan el gamarús per aqui, arribem ben bé sota l'inici de la nostra canal. Pel camí hem tingut l'oportunitat de veure la sortida de sol, i també la canal del Isards, per on baixarem posteriorment, uns esquiant i els altres a peu.


Doncs ara canviem raquetes i esquís per grampons, i fem els grups: l'Albert i l'Àlex es dirigeixen a la Canal Central, una mica més tècnica i més a la dreta; i la resta (Anna, Berta, Cristina, Martí i jo) pujarem per la Canal Amagada. Només cal posar-se l'arnés i el poc material de neu que hem agafat, encara que creiem que no el farem servir gaire.

La canal, a l'esquerra de la fotografia, es presenta bastant neta: tot una rampa de neu excepte un pas de mixte i la cornisa de la sortida, que esperem que no ens caigui a sobre. També veiem un noi que ja està pujant, en solitari, i que va bastant ràpid o bastant lent (segons qui ho comenta, jo no em mullo i em limito a dir que va "normal", hehe).

Comencem a remuntar la canal sense encordar-nos. De moment no veiem cap complicació, només la inclinació, que no deixa de ser assequible. Ja veurem què farem al pas de mixte i a la sortida.


Doncs ja som sota el pas de mixte. L'Anna aprofita que jo faig fotos per a començar-lo, de moment no requereix cap protecció.

Vist que és assequible, va fent, i un cop superat el pas ens recomana fer atenció a la col.locació del peu esquerra, doncs és la clau del pas.

El següent sóc jo, que supero el pas sense gaires problemes. I després venen el Martí i la Berta, amb la limitació de tenir només un piolet. Proposem llençar-los un cap de la corda per a que s'assegurin però finalment no cal, i superen el pas sense més complicació. Això si, posant atenció a on posen els peus i a les boles de neu que va llençant l'Anna, que ja s'ha posat a treballar a la cornisa...

La Cristina, que també du els esquís a l'esquena (però du 2 piolets) també surt del pas sense problemes. Ens trobem sota la cornisa de sortida, en un lloc on la canal s'obre per a oferir-nos unes vistes espectaculars de Grau Roig. Espectaculars tant per la bellesa i grandiositat de les muntanyes com per la visió de les desgràcies que ha realitzat l'home en aquest indret (carreteres, remuntadors, hotels...), però que no ens sorprén gaire tenint en compte que estem a Andorra.

Mentre la resta estem entretinguts amb tot això, l'Anna ja està enmig de la cornisa, i aviat la supera amb un passet a l'esquerra (...per perdre el nord i agafar l'altura, fariem volta cap a l'esquerra...).

Ens diu que està bastant estable i que no presenta cap perill, però que si no ens la volem jugar podem llençar una corda per assegurar bé el pas. Així doncs, jo que tinc la corda em poso a la feina i començo a pujar cap a la sortida de la canal. La Berta em passa l'àncora de neu.

La sortida és bastant xula, i amb unes vistes espectaculars. No fa gens de vent, i tot i que ja estem a la carena que du al cim, gaudim d'un sol i d'una temperatura que no està gens malament. La Berta és la següent a pujar, i realitza el pas de la cornisa còmodament ¡¡amb un sol piolet, està feta una fiera!!

Tot i així, decidim assistir el Martí i la Cristina. L'Anna munta una reunió amb 2 piolets, i llancem cap a baix un piolet lligat a la corda.

El Martí agafa el piolet i s'encorda, així la sortida és més segura.


Ara sols falta la Cristina, que tot i anar amb 2 piolets du els esquís a l'esquena, i també s'encorda per al tram final.

Doncs ja hem sortit tots de la canal. Aqui ens felicitem, deixem els piolets i els esquís, i ens dirigim cap al cim, que aviat està al nostre abast.

Allà trobem l'Albert i l'Àlex, que ja han arribat. La seva ascensió no ha anat ben bé com estava previst, doncs han tingut que baixar de la Canal Central perquè a l'arribar al tram de 70º la neu estava inconsistent. En comptes d'això han canviat de canal i han pujat pel Corredor dels Andorrans, de fins a 50º, amb la neu una mica justa però suficient per a pujar.
Al cim ens reposem, mengem, comentem una mica la jugada i fem la foto de cim, i poc després comencem el descens.

La Cristina i jo ens calcem els esquís i comencem la baixada dirigint-nos cap a l'inici de la Canal dels Isards. Hem de passar un parell de seccions fent una mica de dry tooling amb els esquís, però intentant no malmetre'ls...

Aviat estem baixant per la canal. Portem un piolet a l'arnés per si acàs, i fem força atenció a l'estat de la neu, encara que això no ens impedeix gaudir d'unes bones lliscades.

La Cristina, que diu que no ha baixat mai una canal esquiant, va amb molta cura, però se'n surt prou bé...

Jo també gaudeixo de la baixada...


Uns quants viratges després ja estem a la base de la canal; el descens ens ha agradat molt i la Cristina està contenta perquè la canal era una mica ample i no ha patit gaire en el seu primer descens, que esperava més dificil i arriscat.
Els nostres companys estan repartits: uns ja caminen per la vall i els darrers estan sortint de la canal. Nosaltres iniciem el flanqueig, per a intentar "remar" com menys tros millor.

Una estona després, i sense haver remat gaire (hem dosificat bé el desnivell), ens trobem per fí al llac de Pessons. Aqui agafem una de les pistes de l'estació d'esquí i iniciem el descens cap al cotxe. Hem anat realment ràpid, i no és fins després d'una estona que arriba la resta del grup, que baixa caminant. La Berta ens explica que la baixada per pistes ha estat realment divertida: equipats com anaven, i envoltats de gent que "passava molt ràpid"...
Ens sentim aliens a aquest ambient d'esquiadors de pista...

... però ràpidament creem un ambient més acollidor: és hora de fer material i d'ordenar els cotxes. Traducció: fem el gran escampall de coses enmig del pàrquing.


Poc després arriben el Marc i el Jordi, que han pujat avui de Barcelona per a fer activitat Diumenge. Es dirigeixen cap al refugi per a pujar per la canal demà. Intercanviem unes quantes paraules i aviat ens deixen enmig del nostre caos...

I ja de baixada quedem una estona amb l'Edu (àlies el boig) per a fer un beure i posar-nos al dia de les nostres vides...
Deixem Andorra i agafem carretera i manta. El cotxe de l'Albert es dirigeix cap a Barcelona, i la Berta i jo cap a Vilanova de Meià, a una festeta que munten els Sambarinait, la intenció és fer festa aquesta nit i escalar demà, però això últim no ho podem fer perquè plou tota la nit...

Sambari!!!!

Ascensió realitzada per Xavi Gallach, Anna Copo, Berta López, Martí Kubesch, Cristina Biete, Albert Royo i Àlex.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada