8.2.09

Corredor Paralímpics. Gra de Fajol Petit.

Canal Paralímpics. Cara E del Gra de Fajol Petit.
250m, II/3, 70º en neu, gel i mixte.
Material: específic pel gel + bagues pels arbres.

Després d'una jornada d'escalada per oblidar a Malanyeu (ens posem en una via que no sabem per on continua, n'acabem una altre amb un fred que pela, quasi bé quedem atrapats amb el cotxe pel fang) la Berta i jo decidim deixar el Berguedà i passar cap al Ripollés, destinació Setcases, on una hivernal ens espera.

Diumenge al matí, mentre la Berta devora el seu petit entrepà, l'Albert i l'Anna ens passen a buscar per la cabana on hem dormit, i enfilem carretera amunt. Aviat estem equipats i comencem l'aproximació a la cara E del Gra de Fajol.

De moment fa bon dia, el risc d'allau és important pertot el Pirineu, però esperem encertar-la posant-nos en una canal d'aquestes característiques: dreta i estreta. Esperem que quedi gel per a nosaltres, doncs els nois amb qui hem compartit la cabana l'havien fet ahir, i deien que eren ¡¡15!! persones pujant... Ens han informat també que el ressalt de 90º no està format fins al terra, un altre cop serà...

De moment el que veiem ens agrada força: no hi ha massa neu, i la canal és prou atractiva per a les nostres pretensions: neu i gel. Travessem el rierol (tasca no gens fàcil) i ens acostem a la llengua de neu que hi ha sota l'inici, aviat som sota el primer ressalt de gel.

Avui farem canvis: la Berta formarà cordada amb l'Albert, i jo la formaré amb l'Anna, així trenquem el costum habitual.
La primera en començar és l'Anna, mentre l'Albert i la Berta (no molt convençuda) s'ho miren, i mentre arriben 5 francesos amb moltes ganes de marxa. Ens esperaran o es colaran??
Finalment opten per atacar el costat esquerra, per on no hi ha tant de gel. Nosaltres gaudim de la nostra petita cascada, tota per a nosaltres...
Un cargol per aquí, un per allà, i l'Anna aviat canta reunió. És el meu torn. Darrera meu puja l'Albert, i després la Berta, qui encara dubta de si és sensat enfilar-se per una paret gelada...

Aviat començo el segon llarg, una cascada petita seguida d'una pala de neu que du a un pas d'embut. Munto reunió al solet, en un arbre. Aqui ens adelanten els dos primers francesos, una parella sense gaires miraments, i l'Albert, que ha fet un llarg llarg i està gairebé a la mateixa alçada que jo, ja a la nostra R2.
L'Anna arriba contenta (al solet, s'estava gelant allà abaix) i s'enfila pel coll de botella. L'Albert i la Berta també continuen, i jo començo a avançar quan s'acava la corda: avancem en ensemble...

Arrivem sota el pas decisiu de 90º, però tal com ens havien dit, no està format... uns respiren tranquils i d'altres ens lamentem al no poder fer aquest ressalt, la guinda de la canal...

Per la dreta és l'opció inicial, però al comprovar la poca qualitat del gel, que amenaça de trencar-se sota els nostres peus, l'Albert decideix avançar per l'esquerra, per un pas que farem en ensemble.

Superat el pas lateral, i ja sota el següent pas de gel, ens preparem per al segon pas més delicat del corredor. L'Albert comença i aviat el té superat. Quan veig que està fora de la vertical m'hi poso jo...

Almenys aquella tropa d'ahir ens han deixat una mica de gel, però això no evita que en alguns cops de piolet el gel esclati, sort que encara hi ha bastant de gruix!!!

La Berta, que té fred als peus (du unes botes de cuir normaletes), pateix en alguns passos, encara que reconeix que està gaudint i ja proposa repetir l'experiència de les canals... Així m'agrada!!!
Després em confessarà que avui ha descobert aquella sensació tant "agradable" que tenim els alpinistes quan se'ns descongelen les mans, amb l'irrigació de la sang... Un alpinista no és alpinista sense passar per aquests moments!!!

Ja ens trobem al tram final de la canal. Arribem a un tram de neu amb algun passet de gel trencadís (i llocs on aflora l'herba) que, segons els meus companys, no val la pena. La parella francesa ja l'hem creuat rapelant, i nosaltres ens reunim a l'inici d'un bosquet que hi ha al capdamunt. Demano si no sortim per dalt, però segons sembla no val la pena, i hauriem de fer un descens bastant llarg.

Així que muntem els ràpels i ens llancem a tota velocitat (la que ens permeten els nostres vuits i la rigidesa de la corda, gelada) canal avall. Els altres 3 francesos s'han quedat una mica més avall, i ja han iniciat el descens.

Després de fer deu mil ràpels (sempre n'hi havia un de més) ja som a peu de canal, i iniciem la caminada que ens durà als nostres cotxes, on ens desprenem de tones de material d'alpinisme, i de centenars de capes de roba, fins que de nosaltres no queda més que quatre persones que es dirigeixen al bar més proper en busca d'una recomfortant cervesa...

Aquest objectiu l'assolim a Setcases, on una llar de foc ens acull mentre ataquem el menjar que ens queda a la motxilla...
I fem la promesa de fer una altra canal aviat, molt aviat (bàsicament, quan passi el perill d'allau).

Activitat realitzada per Xavi Gallach, Anna Copo, Albert Royo i Berta López.

Nota: el mateix dia que hem fet aquesta activitat un noi ha perdut la vida mentre es dirigia al cim de Comabona, sepultat per un allau prop del refugi. El meu condòl a la família.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada