3.1.09

Pic de Serrera (2.912m)



Doncs aprofitant que ja és any nou i que hi ha força neu, i fent una pausa de l'intens estudi per a preparar els exàmens, ens dirigim al país dels Pirineus (amb parada a Ponts a esmorzar un croissant de xocolata) per a fer una mica d'esqui de muntanya...
Un cop arribats a aquest país tant claustrofòbic (per la gentada que hi ha fent compres de nadal i esquiant), fem quatre compres indispensables (menjar, etc) i pugem disparats cap al refugi de Sorteny, on passarem la nit.



L'endemà ens llevem i fem els preparatius. L'objectiu és fer el pic del Serrera i baixar per la vall de Ransol, dormint a la cabana de Coms de Jan.
Anem enfilant per la vall, carregats amb les motxilles-piano, fins que ens adelanten unes noies (no tant noies, hehe), i un grupet, que també van al Serrera, però molt més lleugers...


Anem pujant, el Marc amb raquetes, jo amb esquís... fins arribar a un petit circ, on ens separem: ell pujarà cap a la cresta i jo pujaré flanquejant, per arribar progressivament fins al cim.


Però he comès l'error de no agafar les ganivetes, doncs entre l'any passat i aquest he renovat tot l'equip d'esquí de muntanya (esquís, botes, pells de foca) i només em queda per comprar les ganivetes. Resultat: una encigalada increïble, doncs la neu estava dura i he hagut d'extremar les precaucions per a no patinar i anar a parar al fons de la vall.
O sigui, que he arribat al cim una hora després que el Marc, i he arribat rebentat, al tenir que clavar esquí i bastó a cada passa per assegurar que trencava la neu i l'esqui no patinava.



Finalment arribo al cim, on podem gaudir d'una vista increïble, es veu quasi tot Andorra, i el sol pega de valent (tot i que encara fa un fred que gela les mans). Fem les quatre fotos i ens mirem el mapa, mengem, bevem i ens recuperem...
Allà decidim que, com el flanqueig que hem de fer per arribar al refugi sembla complicat, i com jo estic una mica fet pols per l'ascens i les seves complicacions, és massa arriscat baixar a Coms de Jan, doncs l'endemà haurem de pujar un altre cop fins al coll per a passar a aquesta vall. Decidim doncs baixar per la mateixa vall, però ens quedarem a dormir a la cabana que hi ha al plató de sobre de Sorteny. Iniciem així el descens.



Arribem així a la cabana, minúscula però suficient per als 2 que som. Si fins i tot tenim llenya per a fer foc, i aprofitem per a secar la roba, i descansar al costat del foc...
L'endemà el Marc surt a fer el pic de la Cabaneta. Jo decideixo que estic massa cansat per la jornada d'ahir, que al costat de la llar de foc s'hi està molt bé, i que em quedo a la cabana.
En unes hores el Marc arriba, dient que ha fet cim, m'ensenya les fotos (espectacular), recollim i marxem.
Iniciem així el descens per la vall, amb un pas una mica complicat amb esquís, però no insuperable (hehe).




Passem pel costat de Sorteny, i ja enfilem el camí cap al cotxe... amb la neu ara superdura, a l'haver passat un munt de gent (sembla que això ha estat una rambla aquests dos dies que hem estat per dalt de la vall)...
I ja som un altre cop a la vall, i a Andorra la Vella...
Bufff, quin estrés!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada