6.1.09

Esperó sud


Esperó sud, Paret de l'Òs, St. Llorenç de Montgai.
120m, V. Equipament: parabolts.
Material: cintes, Rs, algun friend.

(avui és la Berta qui comenta la jugada)

Tot i les previsions de pluja i neu, avui ens dirigim a Sant Llorenç de Montgai (o San Lorenzo de Mongay…) amb l’esperança de poder escalar una miqueta.

Com que el dia no presta molt a escalar, anem al bar del poble a esmorzar i fullejar les ressenyes. Optem per pujar l’Esperó Sud de la Paret de l’Òs, una via bonica i facileta, que tots dos ja hem fet, però en un dia com avui… més val anar a lo segur.

Quan passem amb el cotxe per davant de la paret de l’Òs, veiem una cordada fent alguna via d’artificial (això anima… sembla que no som els únics sonats que sortim a escalar amb aquest fred). Aparquem el cotxe en un replà, i carreguem roba d’abric i el material: cintes exprés i uns quants friends que, tot i que la via està equipada, ens han estat útils en algun pas.

Aproximació de dos minuts i mig (tot un luxe) i ja ens trobem a peu de via, que comença a la dreta de l’esperó Remacha. Mentre ens preparem per a pujar comença a espurnejar… Tot i així, el Xavi comença amb el primer llarg. Lo més interessant d’aquest llarg, és la xemeneia final, que surt en un replà des d’on es munta reunió. 


El segon llarg és un esperonet curt però bonic , que el recordava més vertical, i menys equipat… (hauré progressat?) .


El Xavi tira pel tercer llarg, que es fica a l’esperó de veritat, i quan ja li falta poc per la R, comença a plovisquejar.




Tot i els meus dubtes existencials (degut al plugim), tiro amunt, i a la poca estona ja estic començant el quart llarg, on hi ha el passet més delicat de la via: un flanqueig curt amb bastant pati, on faig un A0 perquè entre la pluja i el fred… Ja a dalt, contemplem les vistes i baixem caminant.



escalada realitzada per Xavi Gallach i Berta López

1 comentari:

  1. dos minuts i mig? Segur que us vau entretenir collint romaní...

    ResponElimina