27.1.09

Dies de plaer per la Garrotxa (I)


Doncs aqui la primera part de la descripció d'una excursió que he fet per la Garrotxa amb dos companys de la facultat: el Xavi Bach i la Maria Coma, de Moià tots dos. 

(Aqui comenta la Maria)

Moià, dilluns 26 de gener, 9:36 AM. 8 graus centígrads. El Xavi Bach i jo sortim de casa en autostop, i ens disposem a arribar a Olot abans que es faci fosc. Som tant fulminants que hi arribem abans de dinar, després de 5 cotxes i molt de fred.

Dinem a la Plaça Major d'Olot, enmig d'una fauna si més no curiosa. Com que el Carles (el nostre couchsurfer) no ens recollirà fins les 10:00 PM, tenim tota la tarda per a visitar Olot. Comencem pel volcà de Montsacopa, des d'on gaudim d'unes vistes esplèndides, i allà tenim els primers contactes amb indígenes garrotxins, una mica especials, tot s'ha de dir (tenim clares evidències que els avis bojos d'Olot es reuneixen cada tarda al Montsacopa per passejar el seu gos, però això del gos és una excusa per poder conspirar millor...)

Baixem del volcà, i després de proveïr-nos del que serà el nostre sopar, anem a fer passar l'estona al bar. Finalment el Carles ens passa a buscar i arribem al seu preciós, modern i fantàstic pis. Coneixem el Murri, un gat obès, i la seva companya de pis, menys interessant que el felí i de la qual no recordo ni el nom. Ens hi posem amb les nostres manières i fem una délicieuse quiche lorraine, a més d'un refrescant flotant/surant valencià. La vetllada és exquisida i després d'unes agradables converses amb el nostre genial amfitrió, ens posem a dormir. Oju al datu: dormim en un matalàs!

(Aqui comenta el Xavi Bach)

I el segon dia ja havia arribat. Haviem dormit bé, doncs ben aviat s'acabarien els somnis recolzats en matalassos de matrimoni. Vam abandonar el Carles ben d'hora al matí: ell se n'anà a pedalar pels corriols del voltant. Desitgem que ensopegués amb un altre ciclista i comencés una nova vida social als matins. 
Però avui els protagonistes érem en Xavi i la Maria. Gràcies a la bellesa d'un tal Javi España, la mare d'una noia hippie (ella també ho era, ja que havia sobreviscut amb tant sols una bicicleta per la Garrotxa durant anys) ens va acompanyar fins a Montagut en cotxe.

A Sadernes hi vam acabar arribant dins el cotxe d'un llicenciat d'econòmiques fracassat, que havia tingut la mala sort de trobar feina en un lloc i envoltat d'una gent amb la qual no es devia identificar massa. 

El cim del Bassegoda era la nostra raó d'existir fins les 4 de la tarda. Aquella fou l'hora en que el coronàrem. Sobresortint dels monts veïns, mostrava unes esplèndides vistes d'un Canigó més nevat que els trams més baixos del trekking de l'Annapurna. 

L'ascensió fou dura i feixuga. Ens perdíem constantment, i encara que la migdiada del bisbe contemplada per les campanes de la Mare de Déu de les Agulles fou gratificant, també fou la causa que acabèssim arribant tant tard, finalment al refugi del Bassegoda. Allà hi arribàrem de fosc, just després d'aconseguir la clau a Can Nou, de mans d'un pagesot que portava els mitjons de llana per sobre els pantalons. En breu arribà en Xavi Gallach.

(La Maria afegeix...)

El xavi s'ha descuidat d'esmentar el pagès que visitava l'autòcton de Can Nou (i no puc deixar de fer referència als seus esplèndits mitjons per sobre els pantalons). El susoditx visitant parlava en un garrotxí tant profund indesxifrable, portava un garrí de senglar mort a la mà i la seva mirada era tot menys tranquilitzadora, i sinó que li preguntin al Javi España...

Excursions realitzades per Xavi Bach i Maria Coma.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada