21.12.08

Tàrrega


Tàrrega. Roca dels Arcs, Vilanova de Meià.
200m, V. Equipament: 2 claus.
Material: joc de claus, friends, bagues per arbres.

Avui toca... mar de núvols! (mireu, mireu quines vistes des de l'ermita)





Ja reposats del cansament d'ahir, i havent refusat l'oferiment del Mika d'anar a fer una via amb ells, que van a fer alguna cosa més seria i ben equipada, ens ajustem al nostre estil desitjat d'escalar alguna via disfrutona i desequipada. Tot i que ja vaig fer aquesta via fa uns quants anys (sempre recordaré que el sr. Anglada ens va adelantar fent-la) decidim fer la Tàrrega, una via "fàcil" però atractiva. Anem de clàssic en clàssic i "tiro porque me toca".

Un cop superada l'encigalada prèvia a l'arribada de la paret, on hem grimpat amb bàmbes un llarg de III pensant que era l'aproximació, i un cop muntada la R0, la Berta comença el primer llarg amb un solet molt maco que ens permet gaudir d'una temperatura agradable i gens de fred. Munta la R1 en una savina i pujo jo de segon.
Faig el proper llarg, que comença amb un flanqueig a la dreta i continuant cap amunt, esgotant quasi tota la corda. Munto la R2 en un arbre que hi ha sota el desplom, on se'm farà la boca aigua admirant-lo mentre puja la Berta, doncs té un ambient increïble!! Un cop arriba la Berta, ens "traslladem" a una reunió que hi ha de la via del costat, molt més còmode i segura (2 parabolts ben lluents), no perquè tinguem por, sinó per comoditat, ja que hi ha una repisa que promet un bon lloc on desar el cul a l'assegurador.



Sorprenentment, la Berta em demana que faci els honors al llarg, si no em molesta, doncs ella no le te totes en aquest desplom. Jo accedeixo encantat!! I així enfilo el tercer llarg, enfilant-me per un desplom (de IV+) més espectacular que dificil, on puc col.locar algun "amic" mentre m'agafo a les bústies que hi ha.


Superat el desplom pujo disparat cap amunt mentre els amics de la colla Sambari, que ja han baixat de la seva via i passen per sota la nostra, ens criden "Sambarinai!!!!!". Tot i que avui tenim temps i no es farà de nit, passo de llarg de la R3, doncs prefereixo arribar el més amunt possible per a escurçar el temps a la paret.
Munto la R3 "in extremis" a la soca d'un arbre sec que no em dona molta confiança, però es que ja he exhaurit la corda i la Berta em crida "s'ha acabaaaaaat la cooooordaaaaaa". Bé, ens haurem de comformar, i creuarem els dits, ja que he utilitzat totes les bagues durant el llarg i no puc reforçar-la de cap manera.
Asseguro la Berta, que passa de llarg i surt per dalt fins arribar a la feixa. Des d'aqui recollim, ens felicitem per la via tant maca, i iniciem el descens.
Baixem disparats cap al cotxe, on fem material ràpidament, i anem al bar a cambiar impressions amb els nostres amics. 
Fins la propera!!!

Escalada realitzada per Xavi Gallach i Berta López

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada