6.12.08

Esperó elegant

Esperó elegant. Puig Campana.
350m, 6b+/A0. V obligat. Equipament: pitons, alguna baga.
Material: 10 cintes, bagues, friends mitjans.

Doncs aqui estem! Hem aprofitat le pont de Desembre per a fer una sortida de mitja distància, i ens hem plantat al País Valencià, i més concretament al costat de Benidorm. El punt de trobada és Finestrat, un poblet al peu de la muntanya que escalarem demà: el Puig Campana.
O sigui que Dissabte es fa de dia i contemplem per primer cop l'objectiu del dia...

Hi ha diverses propostes. La que farem el Marc i jo és l'Esperó elegant. Tot just es fa de dia, i ja estem en marxa cap a peu de paret. És curiós que faci tant bo...

L'Anna i l'Albert faran cordada, i es dirigeixen cap a l'Esperó central.

El Víctor i la Berta també fan el mateix... i a uns i altres els tocarà esperar, doncs a la via hi ha cua.

El Marc comença el primer llarg mentre arriben l'Edi, el Jordi i el Pep, que ens seguiran una mica per sota.

El segon llarg el faig jo, fent una mica d'A0, perquè un 6b+ a vista és massa per a nosaltres!!!
Al final del llarg, un cop superats els passos xungos, hi ha un arbre enmig del pas, un arbre que ni el Marc ni el Jordi oblidaran en molt de temps...
Al començament del 3r llarg el Marc, que es baralla amb una roca a uns 6m de la reunió, patina i cau. En el seu viatge arrenca el friend que havia posat i va a parar mig metre per sobre de l'arbre (moment d'adrenalina, a veure si aguanta la reunió, feta amb 2 claus i un minitascó de reforç). El Jordi, que pujava de primer fent el 2n llarg, veu salvada la seva pell miraculosament, doncs estava just a punt de superar l'arbre. Moments impactants, doncs tant el Marc (caient mig metre més hauria impactat a l'arbre) com el Jordi (si ja hagués superat l'arbre li hauria caigut el Marc a sobre) es podrien haver fet molt de mal. I si arrenquem la reunió, ja ni us explico...
Així que el Marc torna a ser la reunió, s'ho mira en perspectiva i decideix començar el llarg per un altre costat, una mica més assequible.

Aviat arriba a la 3a reunió.

Des de la nostra posició veiem les cordades que van per l'Esperó central...

També veiem les vistes que hi ha, que ens mostren Benidorm: és com Manhattan però enmig de la muntanya... Jo parlo de llençar una bomba d'implosió que s'ho empassi tot i no deixi ni el rastre, però tots em tracten de boig...
En serio que seria una bogeria?? nose, nose

Un cop superat el 4t llarg, on hi ha una llastra molt delicada que fa por trepitjar (i encara més passar-hi una baga per a assegurar-se) arribem a la feixa, on fem un canvi de reunió. Aqui coincidim amb els nostres amics, que arriben poc després que nosaltres.
El Marc comença el 5è llarg, fins exhaurir la corda: es queda en uns blocs grans que li serveixen per a muntar la reunió. Jo continuo el següent llarg, fins arribar al mig de l'esperó, i muntar la 6a reunió en un arbre.

Mentre el Marc fa el següent llarg, arriba l'Edi passant de llarg (ara les reunions ja es fan a gust del consumidor), i tenim la genial idea d'alternar les seves cordes amb les nostres, aprofitant que hem col.locat 2 friends. Resultat: un lio de ca l'Ample, i les cordes que es fan nosa entre elles...

Arribo a la 7a reunió, ara l'Edi, el Jordi i el Pep ens queden per sota nostre.

Ben aviat començo el 8è llarg, que segurament serà l'últim. L'Albert i l'Anna ja han sortit i ens miren des del camí de tornada, on ens esperen..

Si mirem a la nostra esquerra podem veure la Berta i el Víctor, i ens saludem... estan sortint de la via i aviat passaran per sobre nostre.

Les hores han anat passant, i el cel va tornant-se d'uns colors molt bonics, el Sol es reflexa en l'aigua del mar i fa l'efecte de paper de plata...

Un cop dalt ens reunim tots i agafem el camí de tornada, i baixem per la tartera que hi ha una mica més a l'Est. I una mica més avall, ja a l'alçada de la base, descobrim una petita cova on s'hi podria dormir, i també ens fixem en les seves parets, formades per pedretes enganxades consistentment: la Berta ens explica que això és una paleotartera.

I vet aqui un gat, vet aqui un gos, que aquest dia ja s'ha fós.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada