20.12.08

Diedre Farreny

Diedre Farreny. Roca Alta, Vilanova de Meià.
160m, V. Equipament: 4 claus, 2 parabolts.
Material: joc de claus, friends, "amic" del 3, bagues.

Complint amb una promesa feta a Benidorm (on vam anar a escalar, que consti), aprofitem el cap de setmana per anar a Vilanova de Meià. L'objectiu és el Diedre Farreny, que farem dissabte, més alguna via de l'estil pel diumenge.
La boira que trobem des de Cervera i que ens acompanya "gentilment" fins Vilanova, juntament amb els 2ºC que marca el termòmetre, no vaticina res de bo. Un cop més, però, comfiarem en la meravellosa inversió tèrmica que ens permetrà escalar com si d'un dia de primavera es tractés (creuem dits).
Tot i que tant a Artesa de Segre, on parem a esmorzar, com a Vilanova de Meià fa un fred i una boira de collons, tot just remuntar la vall que du a les parets trobem un sol magnífic. Això si, el camí està nevat, cosa que mai haviem trobat, però no tant com per no poder arribar a la paret.


Arribem a peu de paret i ens preparem per a pujar. Ho tenim tot? Cintes, friends, claus, ressenya, "amic" del 3...
En els primers llargs no avancem gaire: reunió amb parabolts per aquí, llosa del tamany d'un sofà que tira la Berta ("en 300 milions d'anys ningú no ha posat mai el peu aqui. Seré la primera")... Després fem la R3 en un arbre molt incòmode, on es suposa que hauria d'estar la R2.
Ara comença el veritable diedre. La Berta agafa els claus i els friends i s'anima a fer el primer llarg compromés. Sembla que tiba, i es nota quan em diu que para un moment a descansar... això si, en un repós natural, sense fer trampes. Arriba a la R4 (2 burils). Ara pujo jo, desequipo el llarg i la felicito: aquest estava molt currat!!
El mar de núvols és impressionant, es veu tota la plana ben coberta, i només despunten el que intuïm que son els Ports de Beseit, i més a l'est, Montserrat i el Montseny.

Impressionant!!
Ara em toca a mi. Enfilo la paret fins trobar la continuació del diedre, on m'hi fico. És una ascensió curiosa, doncs et pots posar dins el diedre, que a aquestes alçades és una xemeneia. Tenir roca a l'esquena facilita molt les coses, i aprofito aquesta tècnica per a pujar més segur. Munto reunió allà on s'acaba la corda, hehe, o sigui enmig de la xemeneia, amb 2 friends i 3 claus, i aprofitant el tronc d'un arbre per a seure. La Berta s'ho munta bastant bé, ja que aconsegueix pujar per fora la xemeneia (ara és ella qui du la motxilla). Un cop a la reunió hem de decidir què fem, perquè la llum comença a marxar. Hi ha un parabolt a uns 10m, podem baixar o continuar, tot i que se'ns fa de nit segur. Decidim continuar.

Tot i que li toca a la Berta, em demana que tiri jo, per anar més ràpid. Agafo embranzida i pujo el llarg com un llamp, i sortint cap a la dreta fins trobar (pels pèls) la R6. uns minuts més tard i ja no l'hauria vist!! La Berta arriba a la reunió escalant amb el frontal.
Sortim per dalt amb un parell de passos que fa la Berta i descansem. Ja és fosc, o sigui que no cal tenir presses...

Un cop a dalt intentem baixar per la canal de l'esquerra però ens equivoquem, i ens encigalem un cop i un altre. Una trucada al bar ens salvarà de morir congelats al cim de la Roca Alta, o estimbats al fons d'alguna canal... hehe, tampoc no cal dramatitzar. Finalment carenegem tota la Roca Alta fins arribar a la canal que la separa de la Roca dels Arcs. Un cop a baix travessem la base fins arribar al cotxe, i directes al bar (a dir que som vius), on ens espera la Voll-Damm, i on ens trobem la penya dels Sambarinai!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada