8.12.08

Benidorm: escenes extres

Amb aquest recull de fotografies, us ensenyo el que, a part de l'escalada, també ha donat de sí la sortida SAME a Benidorm.

Una de les primeres activitats que realitzem a l'acabar el primer dia d'escalada és fer una "descoberta" dels bars. Sembla que alguns anem escassos de gasolina i baixem a la vall. D'altres, però, van escassos de bombetes per al cotxe, i davant el risc que comporta conduïr de nit i sense fars (estampar-te contra un gratacels dels que hi ha a Benidorm, o com a mínim que et facin soci preferent de la ONCE, per agosarat) el Víctor decideix fer una petita inversió i dotar el seu cotxe de la llum que el guiarà per aquestes esquerpes carreteres...

Aquest és el Puig Campana, la muntanya que escalarem el primer dia. Val a dir que la seva espectacularitat ens atrau des d'un primer moment, i tot i que no arribem al cim, doncs les vies s'acaben bastant abans, ha sigut una ascensió d'allò més bonica.

Els esmorzars a la base del Puig Campana, amb un mobiliari d'aquells que no cal netejar després (bàsicament, menjàvem asseguts al terra, que servia de taula i de cadira). Els pastissets de La Sènia estaven molt bons, tant bons que qualsevol excusa era bona per a menjar-ne un: l'esmorzar, la celebració d'haver escalat la via proposada...

Aquest era el campament que s'organitzava allà on anàvem. El primer dia va ser sota el camí d'aprox. del Puig Campana, però al segon ja vam trobar un lloc més adhient a les nostres exigències. El nostre campament constava de l'Hotel Califòrnia, la tenda biplaça no apte per a nits plujoses, la resta d'automòbils, i sobretot tots allò necessari per a la vida en comunitat SAME: un gran bosc ("open toilet") i un gran espai on fer un gran escampall amb tot el que duem als cotxes (menjar, cervesa, tones de material d'escalada...).

Un escalador no se sent realitzat fins que finalitza tots els rituals que acompanyen la seva activitat. El darrer de tots és fer material, i és increïblement senzill: només cal escampar tot el material que hem emprat per escalar en un espai com més gran i com més al mig millor. El lloc que surt a la fotografia era ideal, ja que estava just al mig del pas de la carretera que duia al Puig Campana.

Un altre dels rituals típics de l'escalador quan s'avorreix és complementar la seva activitat habitual amb d'altres que corresponen, més o menys, a aficions particulars, intentant contagiar als altres membres de l'equip. Alguns discuteixen sobre filosofia, d'altres expliquen fòrmules físiques, i d'altres observen ocells amb binocles. (les males llengües diuen que el que observava l'Edi era el cul d'una escaladora, i que l'Anna mirava les preses utilitzades en l'escalada del dia anterior, o sigui que això de les aficions alternatives potser és sols un intent d'impressionar als companys parlant d'un tema del que ningú més no pot discutir)

Però un dels rituals més extranys que s'han vist entre les fileres dels components de la SAME de Gràcia és la cadena de moviments que aquest membre realitza abans de llevar-se. Contràriament al que ens pugui semblar no es tracta de cap membre d'una secta, ni tampoc no s'està posant en comunió amb les forces de la natura ni amb cap Déu del més enllà, doncs ens trobem davant d'un físic, o sigui que potser està realitzant un complicat experiment mitjançant el qual determinarà si les forces quàntiques mantindran unida l'estructura de l'espai-temps uns quants milions d'anys més, o si pel contrari l'univers ja ha començat una contracció accelerada irreversible que no ens permetrà arribar vius a peu de via.

I per últim, aqui veiem el líder de l'expedició, el que ha preparat la sortida i ens va mostrant poc a poc les atraccions que ens depara l'excursió. En aquest cas, viurem l'emoció de travessar una zona de nivell Beta (sent Alfa la normal). Això vol dir que en qualsevol moment podem ser sorpresos per un veí que, amb barba de dos dies, vestit amb el batin d'estar per casa i calçant unes pantufles amb la forma de la cara del Homer Simpson (d'aquelles que poses el peu a la seva boca), i sostenent una escopeta retallada amb una ma i un ganivet de cuina ensangonat amb l'altre, aparegui del no-res per a tallar-nos el pas al crit de -¡¡¡ALTO!!! ¡¡¡Quién camina!!!- Ostres, ostres, ostres, quina emoció!!!!!






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada