11.10.08

Frixis (Olvena)

Frixis. Ólvena, Aragó. Espanya.
220m, 6a (V+ obligat). Equipament: spits i parabolts.
Material: 10 cintes, friends mitjans.

Aprofitant la celebració del SAME mola (UEC Bcn) en terres que no freqüentem assiduament, i que l'Adrià Felisart vol introduïr-se a la via llarga, decidim que el dissabte el dedicarem a fer alguna via càlida i disfrutona, lluny de les altituds per on transcorren la resta d'activitats de la trobada a Benasc (alta muntanya, BTT, vies ferrades...).
Així que ens quedem a Ólvena, a uns 80 km al sud de Benasc. La via transcorre per una paret que dona directament al riu Ésera, i per arribar-hi cal fer una petita aproximació de 3 minuts travessant un petit pont romànic amb una arquitectura increïble, doncs sembla un desafiament a les lleis físiques. Aquest pont em recorda l'Stari Most de Mòstar (Bòsnia i Hercegovina).


Començo el primer llarg. La intenció és ensenyar a l'Adrià el que és escalar en via llarga, tant pel que fa a la tècnica com les sensacions. I si pot fer algun llarg de primer, doncs també!
Els primers llargs no son dificils (V), però son bastant mantinguts.


Fa un dia molt xulo, amb caloreta i tot, i ens trobem molt còmodes escalant en aquesta paret tant càlida i amb les vistes tant impressionants...

La sortida de la R2 és més impressionant que dificil, però tot i així té un ambient increïble. De moment estem gaudint molt d'aquesta via: la roca és bastant bona i dona molta confiança, tampoc no hi ha blocs a punt de caure.


Així anem avançant. Arribo a un pas de V+ bastant complicat pel que fa a la protecció, doncs és bastant vertical i cal passar per una fisura que hi ha entre la paret i un bloc empotrat, amb el darrer parabolt una mica lluny. Tampoc he pogut posar cap friend.
Un cop superat arribo a la R4, situada en una petita feixa que ens permet seure còmodament mentre mengem l'entrepà.
Aprofitem per a fer-nos unes fotografies junts.


Aqui comença la segona part de la via. El cinquè llarg és una placa de 6a que no sembla gaire disposada a posar-nos-ho fàcil: és llisa com una paret i hi ha unes quantes regletes on agafar-se, però sense gaire comoditat. Almenys està ben protegida.


Patint una mica arribo a la R5, situada en una micro (molt micro) repisa al mig de la placa.


No és la millor reunió del món quan hi estem els dos, però ens fa gaudir d'unes vistes que ja comencen a ser bastant espectaculars. No només veiem el riu just sota nostre, que ha anat llimant les parets fins a donar-li la forma actual, sino que també podem contemplar el seu traçat, que transcorre a través d'un canó espectacular (segurament una falla), i quines vores constitueixen les parets de la zona. És impressionant veure els plegaments que ha sofert el bloc de roca que ens queda a la nostra esquerra...



I així començo el sisè llarg, el primer dels 3 que ens queden per fer. De la reunió surto per una placa de IV+, que després es torna IV, i poc després III, a mida que els anclatges van desapareixent, o sigui que vaig posant friends per aqui i per allà.
Em situo sota d'un ressalt que de ben segur amaga una paret posterior, però la meva sorpresa quan el supero és que no hi ha paret posterior: comença una cresta de II, i veig la linia de vida de la via ferrada del costat!! O sigui que ja hem acabat la via, ens han estafat 2 llargs!!!
No m'ho acabo de creure, tant bé que anàvem... i ara que venien els llargs menys compromesos li tocava anar de primer a l'Adrià...
Ell puja i també al.lucina. Segons la ressenya i queden 2 llargs. Han desaparegut??



Ens fem les 4 fotos de rigor i comencem a carenejar, fins arribar a un lloc on és bastant pla i podem preparar-nos per al descens, que el farem per la via ferrada.



Aquesta sembla bastant divertida, ja que va entre dues llàmines de roca calcària. Segurament la llàmina intermitja és més tova i s'ha erosionat més fàcilment, ja que aquesta forma és constant fins que arribem abaix.
L'únic inconvenient és que aquesta via ferrada és bastant popular i ja patinen alguns passos, o sigui que hem d'anar amb compte, doncs tot i que anem lligats a la linia de vida, portem material d'escalada, i no dissipadors...
També podriem baixar pel camí, però és molt més llarg i perdedor, doncs no l'acabem de veure.


I així arribem al cotxe. Mitja volta i cap a Benasc, on ens trobarem amb els altres companys.
SAME mola!!!

Escalada realitzada per Xavi Gallach i Adrià Felisart.



2 comentaris:

  1. Molt bona descripció de la via. i ben maques les fotos!! A veure si ara que comença el bon temps i abandono l'esquí en fem alguna altra!! I aquest cop començo obrint jeje!

    ResponElimina
  2. Vaja tros d'alpinista Adrià!! Li estas fotent canya a l'escalada? Una abraçada! (Mario de Barberà)

    ResponElimina