25.10.08

Camel


Camel. Roca dels Arcs, Vilanova de Meià.
160m, V. Equipament: parabolts.
Material: cintes, bagues per savines, 2 friends.

Va, avui us poso una ressenya i tot!! Però no us acostumeu, que això porta feina...



Aprofitant la caloreta que encara podem gaudir al mes d'octubre, l'Adrià i jo decidim passar el cap de setmana a Vilanova de Meià, on intentarem un parell de vies assequibles, però no per això lletges.
Avui l'Adrià farà les seves primeres tirades en via llarga de primer, esdeveniment pel qual ja s'ha anat preparant darrerament (sobretot a la Frixis, on es va quedar a les portes de fer-ho).
Amb la lliçó ben fresca, es carrega tot el material i comença el primer llarg, un IV de bona roca, amb un passet final de IV+ que costa una mica si no saps com posar-t'hi. La guinda del seu primer "primer", vaja. Aqui també descobrirà que anant de primer els anclatges es troben més a faltar en via llarga que en esportiva, hehe..


Així arriba a la R1 reunió, que monta impecablement.


A continuació pujo jo de segon i agafo el relleu per al proper llarg. Aquest transcorre per l'esquerra de la verruga característica de la paret, tot seguint una fisura que després es converteix en esquerda. Enllaço el tercer i el quart llarg, i surt una de les tirades més boniques que mai he fet, doncs a la segona meitat progresso agafant-me de la vora de la placa mentre coloco els peus per fora de la crosta. 


Arribo a "les" R3 (hi ha 2 reunions separades per un metre, doncs aqui es creuen 3 vies diferents) i asseguro l'Adrià, que també ha gaudit del llarg. Ara comença un llarg que es preveu interessant: flanqueig cap a la dreta, més cap a a la dreta, cap a munt, cap a l'esquerra, i més cap a l'esquerra: la corda fregarà una passada!!!

Un cop acabat el llarg, arribo a la R4, situada just a sobre la R3, però amb un desplom entremig (per això hem fet aquest flanqueig). 
Li toca a l'Adrià, que flipa amb el traçat. Sort que li he posat un parell de friends per a fer el flanqueig just abans d'arribar a la reunió, doncs des del darrer parabolt hi ha uns 10 metres " a pèl" en que avances gairebé horitzontalment, o sigui que fa iuiu tant pel de primer com pel de segon...

Gaudim de les vistes des de la Roca dels Arcs, i d'una calitja que ens deixa veure un paisatge meravellós, a mida que el sol es va desplaçant cap a l'Oest i ens arriba l'ombra. L'escalada també està feta de petits moments com aquests...

Ara li toca a ell, i a la que em distrec veig com enfila el llarg amb decisió, tot i que "els seguros allunyen una mica", però se'n surt prou bé: una xapa per aqui, una savina per allà... i aviat arriba a la R5. Llarg assequible, però no gaire protegit. I això, si no hi estàs habituat, et pot jugar males passades... Per sort l'Adrià s'està fent un fiera i ha fet el llarg sense problemes.

I sols ens queda el sisè i últim llarg, una sortida en diagonal que ens du a la cresta sense gaires problemes. Doncs ja hi som!!! Quin plaer, quina alegria...


Ara només queda fer quatre passes avall (i unes quantes patinades, que el descens té les seves coses), i ja serem a peu de carretera, a punt per agafar el cotxe i anar al bar a fer la Voll-Damm, la nostra manera de celebrar-ho...
Som-hi doncs!!!!!


escalada realitzada per Xavi Gallach i Adrià Felisart.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada