25.10.08

Camel


Camel. Roca dels Arcs, Vilanova de Meià.
160m, V. Equipament: parabolts.
Material: cintes, bagues per savines, 2 friends.

Va, avui us poso una ressenya i tot!! Però no us acostumeu, que això porta feina...



Aprofitant la caloreta que encara podem gaudir al mes d'octubre, l'Adrià i jo decidim passar el cap de setmana a Vilanova de Meià, on intentarem un parell de vies assequibles, però no per això lletges.
Avui l'Adrià farà les seves primeres tirades en via llarga de primer, esdeveniment pel qual ja s'ha anat preparant darrerament (sobretot a la Frixis, on es va quedar a les portes de fer-ho).
Amb la lliçó ben fresca, es carrega tot el material i comença el primer llarg, un IV de bona roca, amb un passet final de IV+ que costa una mica si no saps com posar-t'hi. La guinda del seu primer "primer", vaja. Aqui també descobrirà que anant de primer els anclatges es troben més a faltar en via llarga que en esportiva, hehe..


Així arriba a la R1 reunió, que monta impecablement.


A continuació pujo jo de segon i agafo el relleu per al proper llarg. Aquest transcorre per l'esquerra de la verruga característica de la paret, tot seguint una fisura que després es converteix en esquerda. Enllaço el tercer i el quart llarg, i surt una de les tirades més boniques que mai he fet, doncs a la segona meitat progresso agafant-me de la vora de la placa mentre coloco els peus per fora de la crosta. 


Arribo a "les" R3 (hi ha 2 reunions separades per un metre, doncs aqui es creuen 3 vies diferents) i asseguro l'Adrià, que també ha gaudit del llarg. Ara comença un llarg que es preveu interessant: flanqueig cap a la dreta, més cap a a la dreta, cap a munt, cap a l'esquerra, i més cap a l'esquerra: la corda fregarà una passada!!!

Un cop acabat el llarg, arribo a la R4, situada just a sobre la R3, però amb un desplom entremig (per això hem fet aquest flanqueig). 
Li toca a l'Adrià, que flipa amb el traçat. Sort que li he posat un parell de friends per a fer el flanqueig just abans d'arribar a la reunió, doncs des del darrer parabolt hi ha uns 10 metres " a pèl" en que avances gairebé horitzontalment, o sigui que fa iuiu tant pel de primer com pel de segon...

Gaudim de les vistes des de la Roca dels Arcs, i d'una calitja que ens deixa veure un paisatge meravellós, a mida que el sol es va desplaçant cap a l'Oest i ens arriba l'ombra. L'escalada també està feta de petits moments com aquests...

Ara li toca a ell, i a la que em distrec veig com enfila el llarg amb decisió, tot i que "els seguros allunyen una mica", però se'n surt prou bé: una xapa per aqui, una savina per allà... i aviat arriba a la R5. Llarg assequible, però no gaire protegit. I això, si no hi estàs habituat, et pot jugar males passades... Per sort l'Adrià s'està fent un fiera i ha fet el llarg sense problemes.

I sols ens queda el sisè i últim llarg, una sortida en diagonal que ens du a la cresta sense gaires problemes. Doncs ja hi som!!! Quin plaer, quina alegria...


Ara només queda fer quatre passes avall (i unes quantes patinades, que el descens té les seves coses), i ja serem a peu de carretera, a punt per agafar el cotxe i anar al bar a fer la Voll-Damm, la nostra manera de celebrar-ho...
Som-hi doncs!!!!!


escalada realitzada per Xavi Gallach i Adrià Felisart.

11.10.08

Frixis (Olvena)

Frixis. Ólvena, Aragó. Espanya.
220m, 6a (V+ obligat). Equipament: spits i parabolts.
Material: 10 cintes, friends mitjans.

Aprofitant la celebració del SAME mola (UEC Bcn) en terres que no freqüentem assiduament, i que l'Adrià Felisart vol introduïr-se a la via llarga, decidim que el dissabte el dedicarem a fer alguna via càlida i disfrutona, lluny de les altituds per on transcorren la resta d'activitats de la trobada a Benasc (alta muntanya, BTT, vies ferrades...).
Així que ens quedem a Ólvena, a uns 80 km al sud de Benasc. La via transcorre per una paret que dona directament al riu Ésera, i per arribar-hi cal fer una petita aproximació de 3 minuts travessant un petit pont romànic amb una arquitectura increïble, doncs sembla un desafiament a les lleis físiques. Aquest pont em recorda l'Stari Most de Mòstar (Bòsnia i Hercegovina).


Començo el primer llarg. La intenció és ensenyar a l'Adrià el que és escalar en via llarga, tant pel que fa a la tècnica com les sensacions. I si pot fer algun llarg de primer, doncs també!
Els primers llargs no son dificils (V), però son bastant mantinguts.


Fa un dia molt xulo, amb caloreta i tot, i ens trobem molt còmodes escalant en aquesta paret tant càlida i amb les vistes tant impressionants...

La sortida de la R2 és més impressionant que dificil, però tot i així té un ambient increïble. De moment estem gaudint molt d'aquesta via: la roca és bastant bona i dona molta confiança, tampoc no hi ha blocs a punt de caure.


Així anem avançant. Arribo a un pas de V+ bastant complicat pel que fa a la protecció, doncs és bastant vertical i cal passar per una fisura que hi ha entre la paret i un bloc empotrat, amb el darrer parabolt una mica lluny. Tampoc he pogut posar cap friend.
Un cop superat arribo a la R4, situada en una petita feixa que ens permet seure còmodament mentre mengem l'entrepà.
Aprofitem per a fer-nos unes fotografies junts.


Aqui comença la segona part de la via. El cinquè llarg és una placa de 6a que no sembla gaire disposada a posar-nos-ho fàcil: és llisa com una paret i hi ha unes quantes regletes on agafar-se, però sense gaire comoditat. Almenys està ben protegida.


Patint una mica arribo a la R5, situada en una micro (molt micro) repisa al mig de la placa.


No és la millor reunió del món quan hi estem els dos, però ens fa gaudir d'unes vistes que ja comencen a ser bastant espectaculars. No només veiem el riu just sota nostre, que ha anat llimant les parets fins a donar-li la forma actual, sino que també podem contemplar el seu traçat, que transcorre a través d'un canó espectacular (segurament una falla), i quines vores constitueixen les parets de la zona. És impressionant veure els plegaments que ha sofert el bloc de roca que ens queda a la nostra esquerra...



I així començo el sisè llarg, el primer dels 3 que ens queden per fer. De la reunió surto per una placa de IV+, que després es torna IV, i poc després III, a mida que els anclatges van desapareixent, o sigui que vaig posant friends per aqui i per allà.
Em situo sota d'un ressalt que de ben segur amaga una paret posterior, però la meva sorpresa quan el supero és que no hi ha paret posterior: comença una cresta de II, i veig la linia de vida de la via ferrada del costat!! O sigui que ja hem acabat la via, ens han estafat 2 llargs!!!
No m'ho acabo de creure, tant bé que anàvem... i ara que venien els llargs menys compromesos li tocava anar de primer a l'Adrià...
Ell puja i també al.lucina. Segons la ressenya i queden 2 llargs. Han desaparegut??



Ens fem les 4 fotos de rigor i comencem a carenejar, fins arribar a un lloc on és bastant pla i podem preparar-nos per al descens, que el farem per la via ferrada.



Aquesta sembla bastant divertida, ja que va entre dues llàmines de roca calcària. Segurament la llàmina intermitja és més tova i s'ha erosionat més fàcilment, ja que aquesta forma és constant fins que arribem abaix.
L'únic inconvenient és que aquesta via ferrada és bastant popular i ja patinen alguns passos, o sigui que hem d'anar amb compte, doncs tot i que anem lligats a la linia de vida, portem material d'escalada, i no dissipadors...
També podriem baixar pel camí, però és molt més llarg i perdedor, doncs no l'acabem de veure.


I així arribem al cotxe. Mitja volta i cap a Benasc, on ens trobarem amb els altres companys.
SAME mola!!!

Escalada realitzada per Xavi Gallach i Adrià Felisart.