17.9.08

Easy Rider



Easy Rider. Paret de l'Aeri, Montserrat.
300m, 6a. Equipament: parabolts i claus.
Material: cintes exprés, Rs, bagues i algun friend.


Avui és el dia en que el meu amic Xavi Bach es graduarà en via llarga. I ho farà per la porta gran, ja que no he triat qualsevol via per a introduïr-lo, sinó més aviat una via "de veritat". Tot i que sona precipitat, comfio en ell, i espero que gaudeixi de l'experiència.



Després de fer l'aproximació des del refu de Sta. Cecilia arribem suats a peu de via. Poc després d'unes quantes explicacions pertinents enfilo el primer llarg seguint la fisura inicial, un V, i munto la R1. És el torn del Xavi, que per primer cop deixarà el terra per a "enlairar-se" cap a les altures... Sembla que li agrada això! Millor, perquè ens queda un bon tros de paret!! 
Aqui trobo un fet inesperat: una filera de xapes lluents (noves de trinca) que travessen la via. Aquestes xapes les creuarem un cop i un altre. Què serà??


Començo el segon llarg (6a) en lliure, però decideixo que això tiba massa (he de fer tota la via de primer) i accedeixo a fer uns quants A0, que no fan mal a ningú, hehe.


Arribem a la R2, el Xavi va pujant i de moment s'ho passa bastant bé.


La sortida del tercer llarg es fa per sota un petit desplom que s'atravessa amb un pas atlètic però assequible, i llavors s'arriba al mig d'una placa on hi ha la R3. La munto, i poc després el Xavi ja treu el nas per la placa, això vol dir que ja ha passat el desplom. Això va bé: agafem el ritme i anem progressant. Així arribem a la R4, una petita feixa on ens acomodem una mica tot gaudint de les vistes a la nostra dreta, on veiem la placa central de la paret, molt més impressionant que el tram per on pugem nosaltres.


Aqui arriba la sorpresa del dia: surto de la R4 flanquejant una mica cap a l'esquerra i quan començo a pujar, ja amb un bon tros de corda per sota, m'agafo un còdol que decideix despendre's just quan el tinc a l'alçada dels ulls. Emprenc un "suau" viatge de 15 metres que em durà per sota del darrer parabolt del llarg anterior. El Xavi flipa perquè no he cridat, i sembla que s'ha espantat més ell que jo... Bé, la corda ha aguantat i les meves ulleres també (increïble, però era el que més em preocupava mentre queia), o sigui que pujo un altre cop fins a trobar-me amb el Xavi a la R4, on em recupero de l'ensurt...
Som-hi, que no ha estat res!! I com hem de sortir d'aqui, doncs m'hi torno a posar... ell no les té totes, però tranquil, que aquestes coses passen... Faig el cinqué llarg. Com que és un pas justet i no massa ben assegurat em permeto fer algun A0, crec que m'ho puc permetre després del viatge que he tingut.

Tornem a creuar la filera de xapes que a hores d'ara ja esdevé familiar. Pertanyen a l'equipament de la nova via "Cristina Gomez García", oberta en memòria de la noia que va perdre la vida escalant la via que fem nosaltres, precisament a l'alçada on ens trobem ara. He de dir que no m'agrada gaire la manera com l'han obert: en una paret ja per sí atapeïda, i creuant un cop i un altre les vies del costat (sòls té un llarg "independent"). Potser no és el lloc més indicat per a fer-li un homenatge, i potser a la Cristina li hagués agradat ser recordada amb una via dedicada en un altre lloc menys polèmic... 
Vagi per endevant, però, el meu condol a la família i a aquells amics que l'han perdut. Ho dic amb el cor, sabent el que és perdre un company de cordada. 


Així arribo a la R5. El sisé llarg és molt divertit, ja que passem per sota d'un bloc enorme on he col.locat 2 friends, i en comptes de pujar per la dreta ho faig per l'esquerra, o sigui que l'arribada a la R es fa per un passadís entre arbres. Muntem la R6 a l'arribar a l'esperó.


Ara comença la dent final, on els 3 darrers llargs ens porten fins al cim de la via. Aqui ja es nota que estem acabant i l'alçada ens ofereix un panorama impressionant...

L'únic que cal fer ara és seguir la dent per la seva cara W, entre el fil de l'esperó i la canal herbosa, son 3 llargs (2 i mig) fàcils i lògics que acaben al cim de l'agulla.






Ben fet! Ara ja som al cim, on fa un vent de 3 parells de ... (mitjons), hehe. Fem les 4 imatges pictòriques policromades (fotos) de rigor i rapelem fins al collet que hi ha entre l'agulla i la paret, des d'on remuntem fins arribar a la part superior de la Paret de l'Aeri, amb totes les seves antenes i ferrots (què bucòlic sona...).



Un cop arribats gaudim de les vistes des del "mirador" que hi ha entre les antenes. Ens dirigim a la zona d'aterratge d'helicòpters, i ens arrupim rera una paret que ens protegeix del vent. Ara si: mengem els entrepas i els fruits secs, hem de reposar forces. 
Fem un tomet per aqui dalt, i veiem tot el que hi ha al nord i al sud de Montserrat, fins i tot veiem, petita, l'estàtua de la Verge que hi ha instal.lada al cim del Cavall Bernat. Ara sols queda baixar per la canal de Sant Jeroni fins al refugi de Santa Cecília, i ho fem gaudint de la satisfacció que ens ha donat haver pujat aquesta paret tant impressionant.


Escalada realitzada per Xavi Gallach i Xavi Bach.









1 comentari:

  1. Un bon geògraf que busca els llocs alts és un flipat! hahahaha

    ResponElimina