7.8.08

Cadireta d'Agulles

Anglada-Guillamón. Cadireta d'Agulles, Montserrat.
180m, A3e/V-. Equipament: Parabolts, burils.
Material: 15 cintes, xapes recuperables, estreps, cordino.



Avui anem a fer la Cadireta. Després d'esperar més de 10 anys (concretament 12) per a fer-la, i després que el meu "company" de cordada em fés baixar de la R1 aquell dia de juny del 96, torno a ser aqui, aquest cop amb una noia més decidida i que segurament no es deixarà impressionar tant facilment. Si, estic preparat per tornar a provar-la.

El camí d'aproximació es tracta de fer els primers 20 minuts del camí que du de Can Masana al monestir, passant per la base de la cara N, i ens deixa a peu (pla) de via. Quin luxe!! estenem el material per terra i ens el repartim. Començaré jo el primer llarg de primer. 





El primer pas és en lliure, però ben aviat trec els estreps, i he d'enfilar pas rera pas, passant la cinta per la xapa, les cordes pel mosquetó, posant un estrep, l'altre, posant el fifi i tirant del cordino... un procés laboriós però que si es fa amb ganes té la seva gràcia. La part divertida és quan cal estirar-se per arribar a una xapa allunyada, o trencada (llavors ja et pots posar de puntetes). En poca estona ja he guanyat alçada, i la cosa comença a posar-se seria.



Arribo a una repisa d'uns (sense exagerar) 4 metres d'ample, on es munta la R1. Aqui hi ha de tot: des dels parabolts que faré servir per a triangular, ràpel, burils on penjar la motxilla, trossos de cordes... fins i tot hi ha un cable d'acer on enganxar-s'hi com a les vies ferrades...
Ara li toca a la Montse, que vé amb ganes d'"alliberar", encara que li dic que no és el lloc ideal. Ella almenys ho intenta, i fa més d'un pas i de dos en lliure... De moment, i fins arribar aqui, només ha fet servir 1 estrep... Però tot i així li comença a agradar això de l'artificial, encara que sigui equipat.



Ara li toca a ella enfilar el segon llarg de primer. Amb la motivació que du a sobre passa per la reunió sense gairebé ni aturar-se. Així m'agrada!! S'enfila cap a la R2 per la línia de parabolts de l'esquerra (no confondre's amb una línia que surt per la dreta) que va directe cap a l'impressionant sostre. Veient la foto sobren les paraules...


Munta la R2 a l'entrada mateix del desplom, i tot seguit pujo jo. La reunió és una petita repisa on tot just hi cabem, però com he de començar el tercer llarg, no estarem apretats per molta estona.
començo el tercer llarg (el més emocionant). La Montse em maleeix, doncs no li he deixat fer a ella, però ha de tenir en compte que això s'apren poc a poc i que aviat tindrà l'oportunitat de fer-ho de primer. També pesa la raó que duc 12 anys esperant... així que em carrego les cintes exprés i enfilo l'entrada al sostre per una filera de burils rovellats. Quina emoció!!



Això pinta millor del que semblava, llàstima que algú fés una cremallera i s'hagués de reequipar el llarg amb parabolts (podrien haver canviar buril per buril): deien que quan estava equipat amb burils havies de resar un parenostre abans de començar el tercer llarg. No m'estranya: penjar d'una filera de burils de l'època rovellats, a 60 metres d'alçada del terra deu espantar qualsevol... De totes maneres els burils millor conservats no han sigut reemplaçats.
La vista és esplèndida, la sensació inigualable, i el pati impressionant!!!




En uns minuts surto del desplom (estar a la sortida és realment impressionant) i començo a enfilar pels darrers anclatges (aqui una parabolts amb unes xapes molt extranyes) que em duran a la R3, una espècie de forat a la roca. És el torn de la Montse, que comença molt bé però aviat te problemes: sembla que se li ha enredat una corda i acava penjada amb el cap avall i els peus amunt. Per acabar-ho de complicar tot, ara és ella qui du la motxilla (a l'anar de segon). Comença a cridar i esbarallar-se amb la corda i el material, però jo ni la veig, sols espero que es desenredi aviat i pugui continuar...
Arriba a la reunió (quina vista que hi ha, quina passada!!) i m'explica l'incident. Abans de continuar li dono un parell d'anelles de cordinos que es lliga a l'arnés, no sense abans qüestionar-ne la seva utilitat (ai, aquests escaladors de friqui)... 4 passos després es troba amb un cap de buril per on no hi passa cap xapa recuperable: el cap és massa gros. Li recomano que hi passi un cordino i s'hi pengi. Poc després es troba un buril rovellat amb la xapa a punt de trencar-se. No se'n fia massa però no hi ha gaire alternativa, i així supera el pas, i el llarg. 
Un cop surt de la part vertical arriba a la R4. Ja ha sortit del sostre, ja s'ha acabat l'emoció, i ara és el meu torn. Pujo deixant aquella reunió tant impressionant, i arribo a la R4. A partir d'aqui això és "soplar y hacer botellas": un llarg de IV, que després esdevé III, i després II, i ja sóc al cim. Aqui ja toca el sol de ple i sento l'escalfor a la pell. Asseguro la Montse, que puja directe al cim, i ens fem la foto de rigor. 

Hem fet una via que mai no oblidarem, de tant impressionant que és. 


Munto el ràpel ràpidament i baixem fent un ràpel volat per l'escletxa entre La Cadireta i La Foradada. Inclús el descens de la via és impressionant!!


Un parell de ràpels després ja estem al terra, i 20 minuts després, a Can Massana, gaudint d'una cervesa ben fresca que tenia la Montse a la nevera de la furgoneta!! Aiaiai, quin regalet que tenia guardat!!

Dia rodó!!

Escalada realitzada per Xavi Gallach i Montse Urgell.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada