29.12.07

La Bitlla

Aresta Brucs (o normal). La Bitlla. Agulles. Montserrat.
70m, IV+. Equipament: poc equipada: burils i parabolts.
Material: cintes, 2 friends mitjans.

Doncs després d'anar uns quants cops a escalar a La Fuixarda i a Penya Ginesta, el Pau accepta fer un pas més i sortim d'excursió a Montserrat. Encara que és el mes de Desembre fa caloreta, i la regió d'Agulles, orientada al sud, sempre ve de gust. Per a mi serà una ocasió de tornar a fer via llarga, encara que sigui alguna cosa senzilla. Per aquells llavors no escalava gaire sovint i amb vies senzilles ja en tenia prou. Si ademés puc fer gaudir un bon amic, la recompensa és doble!!!


Així que agafem el cotxe i ens arribem a Can Maçana, des d'on fem una caminadeta fins Agulles. Parem a reposar una mica al refugi, on consultem la guia i decidim la via que farem: l'Aresta Brucs de La Bitlla.


L'aproximació no es gaire llarga, son 10 minutets. Un cop feta ens plantem a peu de via i ens ho mirem. El Pau sembla impressionat, posa cara de "allà dalt hem de pujar? no sé, no sé"...
-Si, home, si. Tu comfia en mi, ja veuràs com no és tant dificil...

El primer llarg no és gaire dificil, però els expansius no abunden gaire i he fet servir un excèntric a la llastra que hi ha (pot servir un friend mitjà). Aviat arribo a la reunió, que està molt ben protegida. Aqui asseguro el Pau, que fa el llarg sense problemes.
El segon llarg és un diedre-xemeneia, que es pot fer per dins o per fora, segons les ganes i la facilitat de ficar-s'hi. Un consell: agafeu friends perquè jo no en duia i vaig suar de valent: no hi ha cap protecció fins la sortida, o sigui que vaig haver de passar una cinta a la reunió de la via del costat, llavors la corda fregava molt. Després trobem un clau i una xapa, i aviat arribo a la segona reunió.
Aqui recupero corda i ve la maniobra delicada: que el Pau recordi el que li he explicat, doncs ha de desfer la reunió abans de fer el segon llarg. Però ho fa molt bé i aviat es reuneix amb mi.
El tercer llarg és un tràmit, i una grimpadeta després i ja estem al cim de l'agulla.

Aqui ens fem les fotos i gaudim de les vistes. La Bola de la Partió ens queda just al davant... El Pau està supercontent i feliç, diu que això és una passada i que és increïble estar aqui dalt.

Signem a la llibreta que hi ha al cim (li explico com funciona això de les piades) i aviat muntem el ràpel, que encara no es pot dir que has escalat una muntanya fins que arribes a baix...
El Pau està nerviós, doncs mai no ha rapelat abans. Per començar, el baixo fins la segona reunió, on s'assegura. Llavors destrepo per arribar-m'hi jo. 
Munto el ràpel (i deu n'hi do, quina instal.lació!! Si, un vell ràpel montserratí fet amb burils rovellats, però es que almenys n'hi ha 10!!) i baixem fins la primera reunió (ho farem pas per pas, encara que triguem una mica més).

Recuperem la corda, munto el segon ràpel i baixo fins a peu de via. Llavors li toca al Pau, que baixa fins al terra.

No ho ha fet mai però ja li comença a agradar... encara que em confessa que li fa respecte. Normal!! Només faltaria, que un ràpel no fés respecte!!!

Doncs ja som a peu de via, a terra ferma. L'emoció encara dura, i tot i que no hem fet cap gran escalada, tots recordem la primera via llarga que hem fet... Suposo (i espero) que el Pau se'n recordarà durant molt de temps... 

A veure quan tornem a repetir!!!!

Escalada realitzada per Xavi Gallach i Pau Marí-Klose.